Igual que l’aigua que ix d’una mànega de bombers, els espermatozoides han de ser impulsats cap avant amb prou força per a arribar al seu objectiu. Però encara no es comprén completament com es genera este raig. Un nou estudi va utilitzar tècniques d’imatge en viu en ratolins per a observar els canvis físics i moleculars que es produïxen en els moments crucials del procés. Van descobrir que el transport dels espermatozoides és el resultat tant de la contracció muscular (que comprimix els conductes) com de la senyalització molecular. L’equip va identificar diferents funcions de senyalització que actuen de manera coordinada. Les proteïnes de senyalització anomenades ROCK i PKA ajuden a impulsar la contracció muscular, mentre que una altra, ERK, respon al flux per a obrir i remodelar una secció semblant a una vàlvula situada a l’extrem del conducte deferent (a la imatge, l’activitat de ROCK, PKA i ERK es mostra en roig, d’esquerra a dreta, abans (fila superior) i després (fila inferior) que la contracció fora estimulada experimentalment). Les troballes tenen una rellevància àmplia per a comprendre com els òrgans tubulars coordinen el moviment dels fluids i podrien, en última instància, explicar alguns aspectes de la infertilitat masculina.