De vegades, una perspectiva diferent pot revelar detalls amagats. Ací, els investigadors fan un recorregut microscòpic per una part del pàncrees humà. Amb un aspecte semblant a un cinturó de meteorits, s’hi observen els illots pancreàtics (unes 10.000 vegades més menuts que un cudol), amb tincions de colors que destaquen les substàncies químiques que produïxen i alliberen a la sang: insulina (en morat) i glucagó (en blau). Els illots sans ajuden a mantindre l’equilibri dels nivells de sucre en sang. La insulina i el glucagó contribuïxen a baixar o pujar estos nivells, respectivament, però en la diabetis tipus 1 els illots sovint perden el control d’estes substàncies. Comparar illots sans amb altres de diabètics revela un detall sorprenent: els illots diabètics han perdut molts dels seus illots més menuts productors d’insulina. Els investigadors pensen que la mida pot influir en com es perden els illots durant la progressió de la malaltia. Esta pista per a futurs tractaments pot ser especialment important per a la gent jove, que en general té illots més menuts i una diabetis que avança més ràpidament.