Si s’intervé en les primeres fases d’una malaltia, potser mai caldrà afrontar-ne les conseqüències més tardanes. Un estudi ha investigat què desencadena la formació primerenca de quists en la malaltia renal poliquística, que apareix quan el gen Pkd1 deixa de funcionar (les regions quístiques en negre es mostren en el renyó de ratolí, a dalt). Els investigadors van descobrir que una proteïna anomenada ANKMY2 dirigix enzims de senyalització cap a una diminuta estructura cel·lular anomenada cili primari, on produïxen un missatger químic, l'AMPc, conegut per la seua implicació en el creixement dels quists. Quan es va eliminar ANKMY2, el creixement inicial dels quists es va reduir (a baix) i la supervivència va millorar. Els tractaments actuals per a la malaltia renal poliquística reduïxen l'AMPc en tot el cos, però aquest estudi suggerix que dirigir-se específicament a la senyalització dels cilis podria oferir una estratègia més precisa. A més, els investigadors van observar que els cilis s’allarguen abans que es formen quists visibles, de manera que podrien actuar com a biomarcador d’activitat primerenca de la malaltia.