El cap d’un espermatozoide transporta la informació genètica cap a l’òvul, amb el qual col·lidix en un impacte ràpid que dona lloc a la fecundació. El seu moviment decidit és impulsat pels mitocondris de la cua. Però en la síndrome d’espermatozoides acèfals (un trastorn genètic rar), el cap es desprén de la cua, cosa que deixa els espermatozoides immòbils i provoca infertilitat. En aquest espermatozoide humà, la microscòpia de fluorescència de superresolució revela una estructura interessant entre el cap (amb l’ADN en blau) i la cua (en verd). Una proteïna anomenada SUN5 (en taronja) forma part d’una xarxa situada a la superfície inferior de l’embolcall nuclear, creant una mena de “collar” que ajuda a mantindre el cap unit. Sovint, SUN5 apareix mutada en aquesta síndrome, cosa que la convertix en una possible diana per a futurs tractaments destinats a preservar la integritat de l’espermatozoide.